Teoría cel·lular

Quan els cientifics van estudiar les cél·lules de les plantes i els animals van arribar a un conjunt de idees que van unir per a formar la teoria cel·lular. Aquesta teoria diu que:

1- Tots els éssers vius están formats per una o més cèl·lules ( i per les sustancies que aquestes cèl·lules cree).
2. Tot el que fa un ésser viu es consequencia de l'acció de les cèl·lules. Les cèl·lules són la unitat funcional de la vida.
3. Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula preexistent.
4. Les cèl·lules tenen al seu interior el material hereditari (el seu nom és ADN),

Cèl·lules eucariotes: animals i vegetals

Les cèl·lules animals i vegetals, són en els dos casos eucariotes perquè tenen un nucli diferenciat però son diferents entre elles.

Totes tenen:
- Membrana cel·lular.
- Citoplasma, amb els orgànuls.
- Nucli, amb el ADN.  ( a la imatge es en blau)


Les cèl·lules vegetals tenen una forma geomètrica amb costats rectes, respiren, acumulen molta aigua i poden fer la fotosíntesis. Per aconseguir aquestes qualitats tenen algunes parts especials.

Cèl·lules eucariotes vegetals,

es veuen les parets cel·lulars i el nucli

Cèl·lules eucariotes vegetals,
 els punts verds son cloroplasts

   * La paret cel·lular, es una capa que va per fora de la membrana i que dona forma a la cèl·lula.
   * El mitocondri, és un orgànul transparent que serveix a les cèl·lules per respirar.
   * El cloroplast, és un orgànul de color verd que serveix a les cèl·lules per fer la fotosíntesis.
   * El vacúol, és un órganul que serveix de magatzem de aigua o aliments, moltes cèl·lules vegetals solen tenir un vacúol molt gran.

Les cèl·lules animals tenen una forma arrodonida o irregular, respiren i no poden fer la fotosíntesis. Les cèl·lules animals no tenen mai paret cel·lular, ni cloroplasts. El que sí tenen són mitocondris per poder respirar.

Robet Hooke i les cèl·lules

Dibuix de les cèl·lules del suro
 per Robert Hooke

Retrat de Robert Hooke

Robert Hooke va ser el primer científic en descobrir les cèl·lules, al voltant de 1665. Utilitzant un microscopi òptic va observar algunes cèl·lules vegetals al observar una lamina molt fina de suro de l'escorça d'un arbre. Va dibuixar les cèl·lules a un dels seus llibres i les va anomenar "cel·lules", ja que semblaven les cavitats de les cel·les d'un rusc. En realitat ell el que va veure son les cèl·lules mortes de la planta, i no va poder veure el seu nucli.

Cèl·lula procariotes i eucariotes

Les cèl·lules procariotes són cèl·lules que no tenen nucli, tenen el ADN al citoplasma. Son molt petites, i tenen pocs orgànuls cel·lulars.

Les parts que tens que saber són.
- La membrana cel·lular. Envolta la cèl·lula.
- El citoplasma. Està a dins de la membrana cel·lular, i es com una gelatina.
- El ADN. Es la que controla tot el que pot fer la cèl·lula.


Les cèl·lules eucariotes són més grans i tenen en el seu interior un nucli, on es troba el ADN. Són molt més grans que les procariotes, i dins del citoplasma tenen diferents orgànuls (els òrgans de les cèl·lules). Tant els animals como el vegetals estan formats per aquest tipus de cèl·lules, però no son idèntiques, ja que els vegetals tenen una paret cel·lular i tenen cloroplasts.

Mira ara aquesta fotografia feta amb microscopi.

Cèl·lules eucariotes animals (amb nucli i redones)

Cèl·lules procariotes (amb forma de bastons i més petits)

Organismes pluricel·lulars i unicel·lulars

Els organismes vius poden ser pluricel·lulars o unicel·lulars.

Els organismes unicel·lulars estan formats per una única cèl·lula. No són ni animals, ni plantes. No són visibles a ull nu, tots ells són microscòpics, i alguns d'ells viuen sobre la teva pella, o a dins dels intestins. Poden ser molt petits i sense nucli (procariotes) o més grans i amb nucli (eucariotes). Entre aquests éssers vius unicel·lulars hi ha algues, bacteris, fongs i éssers vius com els de la fotografia, que son semblants les cèl·lules animals.

Els organismes pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules, i són més grans que els unicel·lulars. La majoría es poden veure a simple vista, tot i que hi ha alguns animals microscòpics. Entre aquests organismes trobem els animals, les plantes i els fongs.

Nutrició autòtrofa i heteròtrofa

Gracies a la funció de nutrició els éssers vius obtenen aigua, aliments, oxigen i tota la matèria que necessiten per formar el seu cos i per obtenir energia. La nutrició dels éssers vius pot ser heteròtrofa o autòtrofa, la primera es la que trobem als animals i la segona a les plantes.

La nutrició autòtrofa es la que produeixen aquells éssers vius que poden construir la matèria orgànica per si mateix. Un exemple son les plantes que fan la fotosíntesis, agafen el diòxid de carboni (CO2) de l'aire i els uneixen amb l'energia de la llum del sol formant molècules orgàniques de molts carbonis.

La nutrició heteròtrofa es la que tenen aquells éssers vius que no poden fabricar la matèria orgànica, i per tant han de menjar altres éssers vius o matèria orgànica dissolta a l'aigua.

Vida a Mart i astronautes a Espanya

Encara són molts els misteris que els científics no han descobert sobre la vida. Una de les grans preguntes que encara avui es fan, és si existeix vida en altres planetes del Sistema Solar o en algun dels seus satèl•lits. La investigació de la NASA està centrada en Mart, ja que es pensa que sota terra poden haver-hi reserves d'aigua i potser també organismes unicel•lulars. Curiosament per provar els instruments que faran servir en futures expedicions al planeta Mart en futures missions espacials el astronautes han elegit un indret de España. Es tracta d'un lloc molt especial. Allí preparen la tecnologia dels vestits dels astronautes i els equips de les sondes espacials perquè puguin detectar éssers vius molt petits.

El repte científic es el següent: Troba a quin lloc d'España els cientifics de la NASA fan les seves investigacions, i respondre a la següent pregunta. Què té d'especial el lloc que han elegit els astronautes europeus i científics de la NASA per fer aquestes proves?

Les característiques dels éssers vius

Fotografía de cèl·lules d'una planta. Els punts són els nuclis.

Per al proper dia heu de llegir aquest text, i veure el vídeo de les cèl•lules. Totes les paraules que no comprenguis apuntales en llapis a la teva llibreta, i les corregirem a classe.

Avui hem estudiat a classe que tots els éssers vius tenen dues característiques en comú.

La primera característica és que tots els éssers vius estan formats per cèl•lules. Els éssers vius més petits estan formats per una única cèl•lula, i la major part d'ells sols els podem veure al microscopi i s'anomenen organismes unicel•lulars. En canvi els éssers vius que podem veure a simple vista, com un gos, un pi, un roser, un gripau, un cuc de terra o un humà, estan formats per moltes cèl•lules i s'anomenen organismes pluricel•lulars. Tot el teu cos està format per cèl•lules. La pell, la sang, els ossos, els músculs, el cervell i cada un dels òrgans del cos humà està format per cèl•lules.

Un dibuix de una cèl·lula

Però, que són aquestes cèl•lules? Són essers vius molts petits que fan les tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relació. També sabem d'aquestes cèl•lules que totes estan formades per tres parts.

* Una membrana, que les envolta.

* El citoplasma, una substancia gelatinosa que està dins de la membrana.

* El ADN, al centre de la cèl·lula hi ha una substancia que te la informació del que la cèl•lula pot fer. En les plantes i els animals, les seves cèl·lules tenen el ADN dins d'un nucli.

..............................................................................

La segon característica és que tots els éssers realitzen les tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relació.

* La nutrició. És la capacitat que tenen els éssers vius d’agafar matèria y energia. Per exemple, un conill es nodreix d'oxigen, d'aigua i de les plantes que menja. En canvi els arbres no mengen, però es nodreixen de la llum del sol, de l'aigua, dels minerals, d'oxigen i de l’aire que els envolta. La matèria i l’energia la utilitzen per créixer, tenir fills, anar d’un lloc a un altre, pensar, parlar, i per a que totes les seves cèl•lules estiguin sanes.

* La relació. És la capacitat dels éssers vius de saber el que passa dins seu i al seu voltant, i de reaccionar als canvis. Si un conill es dona compte de que fa fred i s’amaga al cau, es perquè es relaciona.

* La reproducció. És la capacitat que tenen els éssers vius de crear altres éssers vius semblants a ells. Si en la reproducció calen dos organismes, (com la que trobem en els mamifers) aquesta és sexual. Si en canvi pot reproduir-se sol (com una estrella de mar quan perd un braç), la reproducció és asexual.

Dues cèl·lules molts diferents, un espermatozoid i un óvul

Cèl·lules

Tema 8. Diversitat dels éssers vius

En aquest tema estudiarem:

- Les característiques dels éssers vius.

- Les cèl·lules i les seves parts.
- L’ús del microscopi.

- Com es classifiquen els éssers vius
- Els 5 regnes de la vida.
- El nom científic i les espècies.