Aquest és el bloc de ciències naturals de les classes de primer d'ESO del Institut Miquel Martí i Pol.

lunes, 19 de marzo de 2012

Cèl·lules eucariotes: animals i vegetals

Les cèl·lules animals i vegetals, són en els dos casos eucariotes perquè tenen un nucli diferenciat però son diferents entre elles.

Totes tenen:
- Membrana cel·lular.
- Citoplasma, amb els orgànuls.
- Nucli, amb el ADN.  ( a la imatge es en blau)


Les cèl·lules vegetals tenen una forma geomètrica amb costats rectes, respiren, acumulen molta aigua i poden fer la fotosíntesis. Per aconseguir aquestes qualitats tenen algunes parts especials.
Cèl·lules eucariotes vegetals,
es veuen les parets cel·lulars i el nucli


Cèl·lules eucariotes vegetals,
 els punts verds son cloroplasts
   * La paret cel·lular, es una capa que va per fora de la membrana i que dona forma a la cèl·lula.
   * El mitocondri, és un orgànul transparent que serveix a les cèl·lules per respirar.
   * El cloroplast, és un orgànul de color verd que serveix a les cèl·lules per fer la fotosíntesis.
   * El vacúol, és un órganul que serveix de magatzem de aigua o aliments, moltes cèl·lules vegetals solen tenir un vacúol molt gran.

Les cèl·lules animals tenen una forma arrodonida o irregular, respiren i no poden fer la fotosíntesis. Les cèl·lules animals no tenen mai paret cel·lular, ni cloroplasts. El que sí tenen són mitocondris per poder respirar.

Robet Hooke i les cèl·lules

Dibuix de les cèl·lules del suro
 per Robert Hooke
Retrat de Robert Hooke
Robert Hooke va ser el primer científic en descobrir les cèl·lules, al voltant de 1665. Utilitzant un microscopi òptic va observar algunes cèl·lules vegetals al observar una lamina molt fina de suro de l'escorça d'un arbre. Va dibuixar les cèl·lules a un dels seus llibres i les va anomenar "cel·lules", ja que semblaven les cavitats de les cel·les d'un rusc. En realitat ell el que va veure son les cèl·lules mortes de la planta, i no va poder veure el seu nucli.


Cèl·lula procariotes i eucariotes

Les cèl·lules procariotes són cèl·lules que no tenen nucli, tenen el ADN al citoplasma. Son molt petites, i tenen pocs orgànuls cel·lulars.

Les parts que tens que saber són.
- La membrana cel·lular. Envolta la cèl·lula.
- El citoplasma. Està a dins de la membrana cel·lular, i es com una gelatina.
- El ADN. Es la que controla tot el que pot fer la cèl·lula.


Les cèl·lules eucariotes són més grans i tenen en el seu interior un nucli, on es troba el ADN. Són molt més grans que les procariotes, i dins del citoplasma tenen diferents orgànuls (els òrgans de les cèl·lules). Tant els animals como el vegetals estan formats per aquest tipus de cèl·lules, però no son idèntiques, ja que els vegetals tenen una paret cel·lular i tenen cloroplasts.

Mira ara aquesta fotografia feta amb microscopi.

Cèl·lules eucariotes animals (amb nucli i redones)
Cèl·lules procariotes (amb forma de bastons i més petits)



Organismes pluricel·lulars i unicel·lulars

Els organismes vius poden ser pluricel·lulars o unicel·lulars.

Els organismes unicel·lulars estan formats per una única cèl·lula. No són ni animals, ni plantes. No són visibles a ull nu, tots ells són microscòpics, i alguns d'ells viuen sobre la teva pella, o a dins dels intestins. Poden ser molt petits i sense nucli (procariotes) o més grans i amb nucli (eucariotes). Entre aquests éssers vius unicel·lulars hi ha algues, bacteris, fongs i éssers vius com els de la fotografia, que son semblants les cèl·lules animals.

Els organismes pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules, i són més grans que els unicel·lulars. La majoría es poden veure a simple vista, tot i que hi ha alguns animals microscòpics. Entre aquests organismes trobem els animals, les plantes i els fongs.

Nutrició autòtrofa i heteròtrofa

Gracies a la funció de nutrició els éssers vius obtenen aigua, aliments, oxigen i tota la matèria que necessiten per formar el seu cos i per obtenir energia. La nutrició dels éssers vius pot ser heteròtrofa o autòtrofa, la primera es la que trobem als animals i la segona a les plantes.

La nutrició autòtrofa es la que produeixen aquells éssers vius que poden construir la matèria orgànica per si mateix. Un exemple son les plantes que fan la fotosíntesis, agafen el diòxid de carboni (CO2) de l'aire i els uneixen amb l'energia de la llum del sol formant molècules orgàniques de molts carbonis.

La nutrició heteròtrofa es la que tenen aquells éssers vius que no poden fabricar la matèria orgànica, i per tant han de menjar altres éssers vius o matèria orgànica dissolta a l'aigua.